La Castanyada
Entre finals d’octubre i començaments de novembre, cada any esclata la polèmica.
Abans es criticava Tots Sants per ser una festa religiosa. Després Halloween per ser una festa importada. Uns critiquen una festa i els altres una altra. Però, de fet, tothom celebra el mateix.
Totes aquestes festes provenen de les felices èpoques paganes, i eren ritus per començar l’hivern després de les últimes collites.
El final del bon temps i el començament del fred.
Segons la regió es feien servir fruits secs, castanyes, carbasses o el que fos. A Irlanda s’encenien espelmes dins de carbasses i a Catalunya es feia foc i s’hi torraven castanyes. Actualment, cada cop més canalla celebra Halloween, per influència de la cultura pop, i menys Tots Sants, per decadència de l’església catòlica. Però la Castanyada es manté.
Sigui com sigui, se celebra alguna cosa, i això ara és bo.
Tal com estan les coses, encara que a nosaltres ens agradi molt més la Castanyada, que és la nostra, el cas és celebrar alguna cosa.
Portem gairebé dos anys de pandèmia i molts més de crisi que ara ve i ara va, però que no s’acaba de resoldre. La situació que es derivarà del desastre de la COVID es preveu bastant xungo, i mentre no ho passem –com qui passa l’hivern– caldrà abrigar-se i fer fora el fred i els temors.
Aquest és l’objetiu de la Castanyada (i de Halloween, o la seva festa original celta, el Samhain): espantar la por.
Perquè les tradicions paganes –les que siguin– tenien per objectiu foragitar els mals esperits i protegir de la foscor. I això és el que necessitem ara mateix.
La foscor i l’hivern passaran.
O sigui que, mentrestant, abrigueu-vos bé, enceneu el foc i Feliç Castanyada (o el que vulgueu)!
Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.