Almanacs i calendaris.

Per raons de temps i d’espai, deixarem de banda els mesopotamics, egipcis, semites, xinesos o coreans, i ens centrarem en el món occidental (el nostre).

Només un apunt: segos la wikipedia, el mot “almanac” ve de l’àrab al-manaakh (“el clima”) o  al-manâh (“calendari”).

Des que hi ha impremta hi ha almanacs. 

Això és perquè vegis l’interès que sempre hem tingut els humans per mesurar i explicar el pas del temps, de tenir una guia per saber els cicles lunars i èpoques de sembra –i en el cas dels catòlics el sant del dia i les festes–, les herbes que, encara ara, hi ha qui pensa que obren miracles per a la salut, i altres fites de la saviesa popular.

Refranys, dites, consells i coses així. 

Quan Gutenberg –suposadament– va inventar la impremta europea, al cap de pocs anys ja imprimia un almanac. 

Abans que la Bíblia. (Esclar que porta menys feina).

Des de llavors, se n’han fet de tota mena, un dels més coneguts sens dubte és l’almanac “Poor Richard” que Benjamin Franklin va imprimir cada any entre 1732 i 1758.

A Catalunya, se’n van fer de seguida.

Al 1484, Bernat de Granollacs es va currar el “Sumari dels girants e plens de la luna e dels eclipsis del sol e de la luna e de les festes movibles” (no era un simple lunari d’astronomia, sinó que hi incloïa festes movibles i la carta dominical).

Amb els característics periodes de prohibició i censura espanyols (al segle dinou l’Estat en tenia el monopoli i estava prohibit fer calendaris), i canvis políticament correctes: el “calendari de l’ermità dels Pirineus” va passar a dir-se durant la república “del solitario de los Pirineos”, i coses absurdes per l’estil, el cert és que tant aquest com, sobretot,

El Calendari dels Pagesos, han gaudit de molta popularitat durant molts anys (encara se’n fan).


✎ Enllaços per si vols llegir més sobre el tema: 

☞ Si vols saber més coses sobre el tema, et recomanem aquest breu post titulat “Almanaques: cuando el conocimiento era biodinámico”.

☞En anglès, aquest article en parla des del punt de vista d’un americà.

☞I aquí pots veureun exemplar de 1866 del “Calendario Zaragozano” (atenció: arreglado por el Copérnico español, ni més ni menys).


Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *