Newton serndipitats

Serendipitats

En direm “serendipitat” per entendre’ns, i és una cosa molt freqüent en àmbits com el científic o l’artístic, per exemple.

La serendipitat és una paraula inventada –per un anglès, òbviament– que va extreure del llibre “The Three Princes of Serendip”, on els personatges trobaven coses per casualitat.

El fet, però, és que les serendipitats no passen per xurro, sinó que són conseqüència d’una sèrie de coses; són el resultat de connexions.

Allò de Newton i la poma no va ser una casualitat. 

Newton, tant si li va caure una poma al cap com si no, feia molt de temps que pensava sobre una altra llei, la de la inèrcia. Potser la poma el va fer rumiar sobre la gravetat, i en la combinació de totes dues.

Molts anys de teories i maldecaps.

El fet destacable, és que la veritable serendipitat és la combinació de dues idees que aparentment no tenen relació.

Això és la “creativitat” de tota la vida.

Newton, Pasteur, Arquímedes, Fleming i tants científics que han trobat coses, no ho han fet ben bé “per xurro”.

Les serendipitats són el resultat de molta creativitat. És a dir, de connectar, unir, sumar.

Aquesta connexió d’idees d’àmbits diferents, es dona en llocs d’intercanvi, de compartir pensaments i de treballar.

Per això els “hubs”, “clústers” i coworkings estan creixent tant.

Són espais de connexió i de creativitat.


Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *