Murals.

Guixar a la paret no s’ha de fer. O això ens diuen quan som petites.

Però si ho fa un artista, ah, llavors és diferent. Llavors aquella paret no es toca. “Ui, cuidao, que l’ha fet el Diego Rivera”, saps?

Doncs abans que el Diego Rivera i tot el magnífic moviment del muralisme mexicà, les pintures a les parets ja es feien amb lamateixa finalitat: transmetre missatges, ideologies o menjar el coco a la penya.

Com feia el cristianisme.

Pensa en els magnífics frescos d’algunes esglésies o la Capella Sixtina, on hi ha obres de Botticelli o Michelangelo.

A Mèxic i Amèrica central va ser important perquè entroncava amb una rica tradició maya, i això va reforçar el missatge nacionalista de després de la revolució.

Després de la revolució mexicana la cosa es va anar estenent pel món i popularitzant, de la mateixa manera que es popularitzava l’art i els carrers.

Als anys seixanta, amb la contracultura i tot allò, el que ara anomenem graffiti es va popularitzar i va estar lligada per sempre a una intenció “de protesta” (ehem) per grups i sectors de tota mena, i al món del pop.

I aquí és on volíem anar a parar.

Resulta que a l’any 1971, a una fàbrica de Parets del Vallès, els artistes Rafael Bartolozzi i Eduard Arranz-Bravo van rebre l’encàrrec de decorar la façana. Però se’ls en va anar de les mans i van crear un mural magnífic (que des de fa cinquanta anys es veu des de l’autopista).

Ara, a la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat, s’hi fa l’exposició “La fàbrica Tipel: el somni pintat”.

Aquí et deixem info de l’exposició (amb fotos documentals molt interessants), que s’acaba l’u de maig.

Si t’interessa el tema murals, la sèrie “La pell dels murs” de Televisió de Catalunya presenta diversos artistes d’aquesta especialitat.


Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *