Ikigai

Una zona blava és un d’aquells llocs del món on –per una combinació del clima i l’estil de vida– la gent viu molts més anys que la resta. 

Els altres són Sardenya, Nicoya (a Costa Rica) i Icària. 

Però avui ens centrem en Okinawa, perquè, allà tenen un estil de vida que inclou una certa filosofia o manera de fer. A part de les coses òbvies com ara no afartar-se menjant, fer una mica d’exercici suau cada dia, treballar un hortet, mantenir-se ocupada i coses així, 

també tenen l’ikigai.

A occident es fa servir en àmbits com el creixement personal i sobretot professional.

La cosa és ser feliç treballant o, dit d’una altra manera, treballar fent una cosa que t’ompli (i que això t’ajudi a tenir una vida més plena) i que et doni per viure, esclar.

És a dir: et pot agradar molt tocar la guitarra, però no tenir gaire talent. O tenir molta facilitat per resoldre puzzles, però ningú pagaria per veure-ho. En aquests casos no viuries d’acord amb el teu ikigai.

Diuen que tothom té el seu ikigai, que vol dir el “perquè” de la seva vida. La raó per la qual et lleves cada dia. I que cal buscar-lo.

Què és l’ikigai?

Aquest “perquè” es troba en la confluència de quatre factors. Per trobar-lo t’has de preguntar quatre coses, i poses cada una d’elles en un cercle (t’ho mostrem en un gràfic).

  • Què saps fer (o què se’t dona bé).
  • Què t’agrada fer (que t’apassiona).
  • El que el món necessita.
  • El que la gent estaria disposada a pagar a canvi.

Aquests quatre cercles els fas de manera que es trepitgin, formant les següents interseccions:

la intersecció del que se’t dona bé i el que gaudeixes molt fent, l’anomenem PASSIÓ.

La que formen el que t’agrada amb el que el món necessita, serà la MISSIÓ.

Quan coincideixen el que el món necessita i el que la gent estaria disposada a pagar per tenir, hi trobem la VOCACIÓ.

I en la zona entre el que la gent pagaria per obtenir i el que ets realment bona, hi ha la PROFESSIÓ.

Aprofundim una mica més.

Es donen quatre interseccions de tres valors, com ara el que se’t dona bé, el que gaudeixes molt fent i el que el món necessita; llavors seràs feliç i et sentiràs bé, però no tindràs diners.

Si coincideixen el que gaudeixes molt fent, el que el món necessita i et paguen, estaràs contenta, tindràs diners, però tindràs la incertesa de no saber si estàs a l’alçada.

Quan fas el que el món necessita, et paguen i a sobre ets bona, és l’hòstia, però segurament allò no t’omplirà.

I si fas una cosa per la que et paguen, ets bona i t’agrada molt fer-ho, estaràs satisfeta, però amb la sensació d’estar fent una cosa que potser no cal.

Després de buscar molt (de vegades mesos o anys), trobes la intersecció dels quatre factors.

Allò és l’ikigai.

Hi haurà a qui li costarà molt, d’altres ho trobaran més fàcilment, però és un camí d’introspecció i anàlisi, d’aprofundir en tu mateixa, que pot anar molt bé per trobar el “perquè” que t’ajudarà a dur una vida més en consonància amb tu mateixa. El teu ikigai.


Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *