LEGO

Diuen que la creativitat és la capacitat d’unir coses diferents.

Si és així, ¿se t’acut una manera millor d’estimular la creativitat de la canalla que combinant peces? 

Unir peces. Aquesta és la idea bàsica de Lego.

I tot va començar fa més de cent anys en una fusteria d’un poble danès. L’Ole, el fuster, va anar “jugant” amb les peces que tenia a cada moment.

Durant la Gran Depressió, fa transformar el negoci en una fusteria de mobles petits. Després, amb la peça anomenada “crisi per a les joguines metàl·liques”, es va dedicar a la fabricació de joguines de fusta.

Després de la guerra, com que no hi havia gaire fusta, les va començar a fer de plàstic.

Ja tenia peces de plàstic.

Va conèixer un anglès que havia inventat un sistema per acoplar-les. Pam: el Lego que coneixem.

Que resulta que amb la digitalització la canalla juga als marcianets i no tant amb plàstic, pam, películ·les digitals de Lego per a tothom. Que ara el planeta es mor i el plàstic no és degradable?

Doncs peces amb material vegetal.

I així funciona el Lego, i per això té tant d’èxit.

Perquè és com la vida. Tens unes peces i es tracta de ser creativa i saber-les combinar.


Enllaç:

Les coses no són fàcils. En aquest article s’explica la desafortunada però exitosa història de LEGO.


Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *