La rutina
Els “freelance” –o sigui, els autònoms– estan acostumats a tenir una rutina.
Perquè, si no, és impossible compaginar les tasques quotidianes, el manteniment de la salut, els ritmes de la canalla –qui en tingui, o la feina –també, qui en tingui.
Per ser “freelance” es requereix ser una persona mínimament creativa. Una mica artista. I els artistes acostumen a tenir unes rutines.
Per exemple, Miró feia el següent:
Es llevava d’hora; a les sis. Es rentava i esmorzava unes quantes llesques i cafè. De vuit a dotze, tancat a l’estudi treballant. Després, exercici: una hora! Dinava a la una. Després més cafè i exactament tres cigarrets. Una migdiada curta de pim pam (cinc minuts). De dues a tres, coses de despatx, i de tres a vuit es tancava a l’estudi un altre cop.
Per què fan servir rutines?
Perquè els artistes, igual que els “freelances” ho són sempre. Tot el dia, cada dia. S’han de posar límits, ordenar la vida una mica.
Al llibre “Rituales cotidianos: Cómo trabajan los artistas”, es veu com la majoria dels artistes segueixen rutines per les mateixes raons:
Per evitar distraccions.
El cervell del creatiu, igual que el dels “freelances” exigeix concentració. Només sent estrictes i guardant moments podem evitar-les.
Per tenir intimitat.
La majoria de tasques artístiques, com les dels “freelances” són solitàries. Pensar, escriure, planificar… Val més reservar espais per a poder estar sol.
Per necessitat.
A banda de l’aspecte monetari, tant els artistes com molts “freelances” ho són per naturalesa; és una manera de ser. I en una societat com l’actual, que demana fer tantes coses i ser a tants llocs i estar amb tanta gent, resulta necessària aquesta parcel·la de “ser tu”.
En el fons, no és més que un recurs indispensable per no acabar com una cabra.
Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.