Els fans.
Lliçons de marketing que ens dona la indústria musical.
Com que portem vint-i-cinc anys de digitalització, m’estalvio el rotllo inicial; totes sabem com ha canviat el món.
Llavors, quedem que totes entenem que ara no és estrany parlar de filosofia, marketing i tecnologia en un mateix article.
Guai, doncs ja et puc parlar de Seth Godin. Per si no el coneixes, és un autor de llibres de marketing, format en filosofia i ex-vicepresident de Yahoo fa la tira d’anys. Segur que et sonen llibres com “El marketing del permiso” o “La vaca púrpura”.
Però, per sobre de tot, és un mestre i sempre cal llegir-lo (si t’interessa la teva feina i el món digital, esclar). Fa molts anys que parla de diferenciar-se, trobar el teu públic i una frase cèlebre:
“Has fer el producte per al teu públic, no buscar un públic per al teu producte”.
Per exemple, al 2008, ja escrivia al seu blog:
“The biggest opportunity for the music business is to combine permission with subscription. The possibilities are endless. And I know it’s hard to believe, but the good old days are yet to happen”.
I és que el seu blog és dels més llegits i influents del món, i un dels més longeus. El que et vull explicar aquí és un article seu del mateix any, tan vigent ara que entendràs l’anecdota del final.
Diu que als negocis en un món digital, podem aprendre moltes coses del món de la música i la indústria discogràfica, com ara que el primer èxit no et garanteix èxits futurs, que no has de buscar fer un “hit” sinó construir tota una carrera, etc.
I dues frases molt importants: “La protecció del copyright a l’era digital és somiar despert”, i “la interacció no es pot copiar”.
Tot aquesta introducció perquè vull dir-te la importància de la relació entre els fans i els grups de música, que, en termes de marketing, hauria de ser la relació entre els clients i la teva marca.
De fans.
Al seu llibre “Tribus”, Seth Godin escriu aquesta frase:
“Fans, true fans, are hard to find and precious. Just a few can change everything. What they demand, though, is generosity and bravery”.
Per acabar, l’anècdota:
Això es veu en accions com la de fa uns dies de Los Enemigos.
Fa uns dies els va sortir un concert molt fluix (un producte defectuós). Van demanar disculpes i van oferir el mateix concert un altre dia als que volguessin tornar, i la majoria ho van fer.
Perquè són fans. Estimen el producte i en són tan incondicionals que perdonen els errors, perquè són humans. I això és la màxima aspiració d’una marca, i per això el marketing –i tu, si ja has après que t’has de considerar “marca” encara que treballis per altres– ha d’aprendre del món de la música.
☞ Et deixem l’enllaç del post a l’instagram de Los enemigos en el que demanaven disculpes.
☞ I com va acabar la cosa. En aquest tweet es veu que millor, impossible.
Per si no ha quedat clar: que diu el Seth Godin –i té raó– que al món digital la interacció i l’experiència són inimitables i fan que la teva marca sigui única.
Recorda, si vols rebre això i altres coses molt xules cada diumenge, pots fer-ho aquí.